El meu fill no vol menjar. Què puc fer?

A dia d’avui ens trobem un alt percentatge de nens amb dificultats a l’hora de menjar i tastar nous aliments, la pregunta: Per què el meu fill no vol menjar? és molt recurrent a les famílies. Que això passi és normal, sobretot en els primers anys de vida, i es pot allargar fins als 7 anys.

Al Centre Júlia Farré abordem aquest tipus de casos de manera integral, tant des del punt de vista nutricional com psicològic. És per això que hem enfocat aquest article des dels dos àmbits. Esperem us sigui d’ajuda.

Per què el meu fill no vol menjar? Aspectes psicològics.

Els nens adopten comportaments neofòbics (por de provar coses noves) i es tornen molt selectius a l’hora de decidir què els agrada i què no. Dins aquesta varietat limitada, solen excloure les fruites i els vegetals.

Neofòbia alimentària: Què és i quines són les causes?

Quan parlem de neofòbia alimentària ens referim al trastorn que restringeix l’alimentació de nous aliments a causa d’una por irracional. Si ho pensem al final és natural i molt adaptatiu de l’ésser humà, el fet de rebutjar situacions desconegudes per semblar-nos perilloses.

Per explicar-ho millor, si ens trobem que un aliment que acostumem a menjar, fa una olor diferent o té un altre color, oi que desconfiarem que estigui bo? doncs als nens els passa el mateix. En introduir un aliment desconegut aquesta inseguretat és fàcil que aparegui, i a això se li diu palatabilitat negativa, pressuposar que els aliments nous són desagradables.

Les causes d’aquest trastorn poden ser diverses, com ara la predisposició genètica, els estils cognitius, el tipus de personalitat del nen, però sobretot la idea de supervivència (l’activació de la defensa per evitar una intoxicació).

A més, aquí li podem sumar que ja hagin pogut viure una situació desagradable en provar un aliment nou, com ara nàusees, vòmits, sentir-se pressionats a acabar-se el menjar per força, entre d’altres. Davant d’aquestes situacions, el nen pot construir l’associació, que amb tots els aliments nous, li passarà el mateix.

Com actuar si el teu fill es nega a menjar o tastar nous aliments?

Si un nen presenta neofòbia alimentària, és fàcil que ho puguem identificar davant la negació clara amb un “no”, però de vegades no tenen les eines per manifestar-ho i es pot presentar amb nerviosisme, èczemes a la pell, beure grans quantitats d’aigua, plors o enrabiades…

És important que aquí l’adult mantingui la calma per difícil que de vegades pugui resultar. És primordial no mostrar enuig quan el rebutgi i tampoc castigar-los.

Pot ser beneficiós que a casa es mengi de tot, normalitzar la varietat daliments, menjar tots els membres de la família junts i el mateix tipus daliments. El nen si veu que els seus pares mengen reiteradament aquest aliment que li sembla perillós pot arribar a aprendre que no ho és.

També ens trobarem que si aconseguim que el nen pugui provar alguna cosa diferent a la de sempre, ens digui que no li agrada, és normal perquè és nova, i potser arribarà a necessitar provar-ho fins a deu o quinze vegades per normalitzar en el seu repertori de sabors i ho pugui identificar com a familiar. Així que l’alimentació per repetició és una bona solució.

Una altra de les solucions és implicar els nens en la compra, en la cuina i poder crear plats visualment atractius. Cada vegada que aneu a comprar, que pugui triar un aliment nou que us vingui de gust tastar, a la cuina que se senti partícip fent tasques senzilles, i que la presentació dels plats que puguin tenir formes o idees que ell hagi proposat, el pot ajudar a decidir-se a menjar.

Cas pràctic d’abordatge a la consulta de psiconutrició infantil

Per què el meu fill no vol menjar? Aspectes nutricionals

Un dels motius habituals pels quals els pares acudeixen a visitar una nutricionista és per la preocupació que tenen perquè els seus fills no volen menjar o són selectius amb els aliments.

Pot ser esgotador asseure’ns a taula cada dia i enfrontar-nos al rebuig constant del nostre fill cap al menjar. No saber com ajudar-lo i aquesta sensació que “alguna cosa no estem fent bé”, pot generar una gran frustració i ser una font d’estrès. Però us volem dir que no esteu sols/es. Això és més comú del que pugui semblar.

Com influeixen les experiències negatives en la relació amb el menjar?

És fàcil passar per alt com certes situacions al voltant del menjar poden marcar un nen, però la veritat és que aquestes experiències sovint deixen una empremta que influeix en la seva actitud cap a certs aliments. Encara que no sempre ho notem, aquestes vivències poden ser l’origen del rebuig que veiem diàriament a taula. A continuació, explorarem algunes de les situacions més comunes que poden haver contribuït a aquest rebuig.

1. Experiències físiques desagradables

Si mai el teu fill ha sentit nàusees, ha vomitat o fins i tot ha tingut mal d’estómac després de menjar alguna cosa, és normal que el relacioni amb aquest aliment i l’eviti en el futur. Per exemple, si vomita després de tastar una fruita nova pot relacionar tant l’aliment en si com el sabor, la textura o el color de l’aliment amb l’experiència desagradable i que des de llavors es generi un rebuig automàtic. Fins i tot si el malestar va ser causat per un altre motiu (com s’ha donat durant un procés de gastroenteritis). Tot i que per a nosaltres sigui fàcil distingir entre una coincidència i la causa real del vòmit, per a ells no ho és.

2. La pressió a l’hora de menjar

Moltes vegades, sense voler, els adults caiem en la temptació de dir frases com “si no menges això, no hi ha postres” o “has de menjar-te tot el plat o no podràs anar a jugar”. Encara que la nostra intenció sigui motivar-los, aquestes paraules es poden convertir en una font d’estrès.

A la llarga, aquesta pressió pot acabar fent que vegin els àpats com un moment de tensió, és a dir, com una cosa que han de superar en comptes de gaudir.

3. Les emocions dels adults

Com ja haureu notat, els nens són autèntiques esponges emocionals. Si senten que estem frustrats, ansiosos o enfadats perquè no mengen, això també influeix en com se senten respecte al menjar. Un sospir, una mirada de cansament o un comentari com “una altra vegada no menjaràs?” pot semblar insignificant per a nosaltres, però li pot reforçar la idea que no està complint les nostres expectatives.

4. L’ambient a taula

L’ambient també juga un paper important. Si els àpats són caòtics, o si hi ha distraccions com la televisió o la Tablet, és més difícil que el nen desenvolupi una relació positiva amb l’alimentació. Menjar hauria de ser un moment de tranquil·litat i on posar-hi els cinc sentits.

Com us podem ajudar des de la consulta de nutrició?

• Des de la consulta, treballarem amb les famílies per cercar formes creatives i adaptades al seu dia a dia per reintroduir els aliments que generen rebuig. Això pot incloure canvis en la presentació, com oferir-lo tallat de manera diferent, combinat amb altres aliments que sí que accepti o buscant noves maneres de preparar-lo.
  Aconseguir que l’hora de dinar sigui més relaxada i positiva. Una estratègia clau és ajudar els pares a crear un entorn on el nen se senti lliure d’escollir quant i què menjar dins del que s’ofereix, sense pressions. En lloc de frases com “has de menjar això!”, proposem dir-los coses com “Això és aquí per si et ve de gust provar-ho”. I donar l’exemple gaudint tu mateix de l’aliment sense insistir-hi.
• Per descomptat, ens enfocarem també a l’alimentació de l’entorn familiar, ja que l’exemple dels adults hi juga un paper important. Quan els nens veuen els pares gaudir d’un aliment de forma natural i sense pressions, això pot despertar la seva curiositat i motivar-los a tastar nous sabors, encara que sigui al seu ritme.
• A les consultes de seguiment, el paper de la nutricionista és ajudar les famílies a identificar quines dificultats estan trobant en dur a terme les recomanacions i assegurar-nos que siguin conscients tant dels avenços dels seus fills com dels seus propis. Aquest procés millora si treballem en equip amb la psicòloga, que acompanya les famílies a gestionar les emocions que puguin sorgir, com ara la frustració o l’ansietat. Juntes busquem ajustar les pautes, reconèixer èxits i motivar-los per continuar avançant, sempre des d’un enfocament empàtic i respectuós.
• A la consulta, treballarem junts per establir rutines clares que facin dels àpats un moment més tranquil i conscient. Per exemple, una de les recomanacions podria ser crear un espai lliure de pantalles. Això ajuda a que tant nens com adults estiguin més presents, puguin conversar entre ells i gaudeixin del moment. Serà important proposar canvis que siguin realment factibles. Per exemple, si les pantalles són molt habituals, es pot començar per apagar pantalles només en un dels àpats del dia i convertir-lo en un temps especial en família.

L’aversió del Lucas a les verdures: Exemple pràctic